Imagen
Ja es historia...
   
CASAL DE VILA-RODONA
Agenda d'activitats
Activitats de l´entitat
Secc. Cinema
Secció Piscina
Secc. Tenis
Secc. Ball
Album de fotos
Qui som..

Socis
Ja es historia...
Revista CALIU
INAUGURACIÓ DE LA REFORMA DE LA SALA DEL BALL
El diumenge 18 de setembre de 2011 varem ianugurar la la reforma de la sala del ball amb l'orquestra "Musicalia"
DIA DEL SOCI 2009
El dia 8 desembre, varem cel·lebrar el "Dia del soci" en la seva 14 edició, va consistir, el matí, amb un esmorzar per a tots els socis i per la tarda,representació teatral a càrrec del grup "Els Noctanbuls" d'Alcover els quals interpretaren l'obra "BOEING-BOEING"
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2009
Amb motiu de la "Diada" el dissabte 12 d'agost a la tarda, al cine, es va projectar del documental "CATALUÑA ESPANYA" i tot seguit hi va haver una conferencia a càrrec del Sr. Antón Ferré, Diputat a les Corts Espanyoles i Alcalde d'Alcover

SOPAR DE LA FESTA MAJOR
El dijous 6 d'agost i per començar la Festa Major 2009 hi va haver el tradicional sopar, que aquest any es va fer a "Les Moreres" i tot seguit a la pista representacio del musical "SOMNIS"
CONFERENCIA
"LA GRIP NOVA AVUI, a càrrec de Joaquim Pellejà, Director dels Serveis de Salud a Tarragona de la Generalitat de Cataluna, va tenir lloc el divendres 17 de juliol, a 2/4 d'11 de la nit, a la Sala d'actes.
El Dr. Pellejà va fer un repàs de les diferents grips a que ha tingut de fer front la humanitat fins a arribar a la grip nova sense olvidar a la grip comuna. A l'acte hi van assitir mes de 150 persones.

Exposició de fotografia de Joaquim Pellejà
Exposició de fotografia de Joaquim Pellejà
""Els problemes de salut i la fotografia""
Inauguració: Divendres 16 de Maig de 2008 a les 22:00, a la sala de conferencies del CASAL ( restarà oberta durant els dies festius de Maig ) "" Casal de Vila-rodona i Centre d´Estudis del Gaia ""

El Dr. Pellejà en la seva exposició va proposar un sugerent joc en el que es tenia que relacionar un llistat de malelties amb les fotografies exposades.

Diada Nacional de Catalunya 2007:
En el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el passat 16 de setembre, a la sala de cine del Casal, es va projectar la pel·lícula “El Coronel Macià”, assistint a la projecció de la mateixa el M. H. President del Parlament de Catalunya Sr. Ernest Benach, el Sr. Alcalde de Vila-rodona i el Sr. Josep M. Forn, director de la pel·lícula. A l’acabar la projecció hi va haver una xerrada per part dels convidats. En primer lloc intervingué el Sr. Josep M. Forn el qual va reflexionar sobre el President Macià i perquè l’hi havia dedicat la pel·lícula. Tot seguit el Sr. Josep M. Comas, alcalde de Vila-rodona i llicenciat en historia va fer un repàs per la trajectòria política d’en Macià i per a concloure l’acte el M.H. President del Parlament Sr. Benach també va fer una valoració historia del President Francesc Macià


 
40 Aniversari de la creacio.2006.
La sociabilitat organitzada

El Casal de Vila-rodona és de fet la continuïtat renovada del model de les seccions recreatives de les societats i els sindicats agrícoles

JOSEP SANTESMASES I OLLÉ.

La commemoració del quaranta aniversari del Casal de Vila-rodona m'ha suscitat unes reflexions a l'entorn d'uns determinats models associatius propicis a generar una rica i extraordinària sociabilitat. Sóc del parer que no tot l'associacionisme es pot posar en el mateix sac; tot és respectable, la major part porta implícits uns valors innegables, però cal matisar molt. No és el mateix una associació que tingui com a objectiu la promoció dels interessos, les aficions, o els capricis específics i determinats d'un conjunt de persones: per exemple, uns col·leccionistes d'una cosa concreta, uns practicants d'un esport en el qual fins i tot no es preveu la figura de l'espectador, un grup de joves que s'associa per passar-s'ho bé, que la que va dirigida a la major part de la població de l'entorn immediat, la que té uns espais físics oberts i plurifuncionals, la que genera nombroses, plurals i diversificades activitats i presta múltiples serveis, la que crea sociabilitat sense cap condicionant previ, relacionant tota mena de gent, fins i tot els nous emigrants.

El Casal de Vila-rodona és de fet la continuïtat renovada del model de les seccions recreatives de les societats i els sindicats agrícoles. Model que des de finals del segle XIX agafa formes diverses segons les característiques de les societats locals, segons la seva particularitat social i econòmica. En el món vitivinícola està vinculat al cooperativisme agrari; en poblacions i comarques més industrials, al cooperativisme de consum; en alguns indrets, a les corals, orfeons o bandes; en d'altres, als casinos que podien ser dels menestrals o dels amos i els propietaris, etc. En molts llocs creixien duplicats en funció de les ideologies. Un model de necessitats similars, amb orígens i protagonistes diferenciats, que aglutinava parts importants dels serveis i les activitats sociorecreatives de la major part de les poblacions. Els processos posteriors a la guerra civil van ser complicats, demolidors en alguns casos si la ideologia es distingia per caure de mal ull al règim.

Una part dels espais socials, del patrimoni dels edificis, al cap dels anys, ha anat a parar als ajuntaments, seguint passes recargolades. Uns hi han fet cap per la inanició, per l'extinció de l'entitat propietària. D'altres, però, van passar per la confiscació del patrimoni deixant-lo en mans de Falange i organismes entroncats. A hores d'ara, alguns d'ells continuen prestant serveis i funcions similars, socials, culturals, etc. des de la titularitat municipal. Tanmateix entre la prestació de serveis i l'organització d'activitats, segurament molt ben programats pels tècnics municipals, o la creació d'un teixit associatiu, amb responsabilitats i capacitat de gestió, hi ha una diferenciació molt gran, que sovint es nota només en passar la porta, que s'estableix entre la fredor administrativa i l'esperit i l'ànima associativa.

El repte del futur no és com pensaven algunes persones engolir-ho tot en l'estructura municipal, sinó fer possible el manteniment del ric teixit associatiu engendrat i administrat amb tota garantia per la mateixa societat civil. Tot i que queda molt camí per endavant tinc la sensació que cada vegada més les diferents administracions, tinguin el color polític que tinguin, van entenent que el més rendible, el més raonable, el més fructífer és apostar per una sociabilitat organitzada a la qual cal aportar recursos i legislació.